divendres, 9 de desembre del 2011

Cançó en grec

Μια νέα αρχή (We are the world)-Παιδική Χορωδία Σπύρου Λάμπρου


Μες στην βροχή προσπαθεί ένα παιδί


να ανάψει λευκό μικρό κερί.

Άνεμος φυσάει και κανείς δεν βοηθάει
να φανεί μια φλόγα στο κερί.

Περνάει ο καιρός, όλοι θέλουν λίγο φως
μα κανείς δεν είναι τολμηρός.

Υπάρχει πόνος που δεν γιατρεύει ο χρόνος
την ψυχή σαν δεν ανοίξει ο ουρανός.

Όλοι μαζί, μια νέα ελπίδα.
Όλοι μαζί, μια νέα αρχή, μια ηλιαχτίδα.

Το παιδί κρατάει το κερί και σας ρωτάει
Ποιος θέλει που 'χει την καρδιά ψυχρή να ζεσταθεί;

Μια αστραπή, που την γέννησε η βροχή,
με μια λάμψη ανάβει το λευκό κερί.

Τότε όλοι ξεχνάνε τον φόβο και ζητάνε
απ' το παιδί για να φωτίσει όλη την γη.

Όλοι μαζί, μια νέα ελπίδα.
Όλοι μαζί, μια νέα αρχή, μια ηλιαχτίδα.

Είναι αρκετή μια παλάμη παιδική
να αγγίξεις για να δεις πως είναι όμορφη η ζωή.

Τι μικρός είναι ο κόσμος, τι μικρός.
Είναι εύκολο να γίνει φωτεινός.

Είναι αρκετή μια παλάμη παιδική
για να λάμψει πια η φλόγα στο κερί.

Όλοι μαζί, μια νέα ελπίδα.
Όλοι μαζί, μια νέα αρχή, μια ηλιαχτίδα.

Είναι αρκετή μια παλάμη παιδική
να αγγίξεις για να δεις πως είναι όμορφη η ζωή.

diumenge, 12 de juny del 2011

Un cap de setmana diferent

Últimament no tenim temps per a res, sols de estudiar, ja que sols queden dos semanes plenes d'examens per a que s'acabe el curs, però ¿per què no fer una espadeta per a relaxarse? Sempre que ho necessite i hi ha temps, vaig a correr, a donar una volteta o si es pot, quedar amb alguns amics per a desconnectar una estona. Però avui ha sigut diferent.

Aquest matí, després de dinar prompte, com feia bon temps, Carol, sa mare i jo, hem anat al port del Grao de Castelló, on ens esperava son pare per a anar a donar una volteta amb la llanxa. Ens hem arrimat fins a la platja del Gurugú, on les dos ens hem banyat mar a dins i també hem bussejat un poc. Al fi he tingut temps per a poder donar-me el primer baynet de l'estiu! Finalment, hem tornat a port i hem guardat la llanxa.
No hem estat molt de rato ja que no estem per a perdre molt el temps, però ha estat molt divertit i ens ho hem passat molt bé. Ha sigut un cap de setmana prou diferent al altres .

¿A qui no li agrada passar un día com aquest? Ja quede poc per poder disfrutar de molts dies així, ànims a tots!

dimecres, 18 de maig del 2011

Joan Timoneda

Bella, de vós só enamorós.
Ja fósseu mia!
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.

Tot mon tresor done, i persona,
a vós, garrida;
Puix no us vol mal qui el tot vos dóna,
dau-me la vida;
dau-me-la, doncs, hajau socors,
ànima mia!
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.

Lo jorn sencer tostemps sospir,
podeu ben creure;
i a on vos he vist sovint me gir,
si us poré veure;
i quan no us veig, creixen dolors,
ánima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.

Tota la nit que en vós estic,
he somiat;
i quan record sol, sens abric,
trobe'm burlat.
No em burleu més; durmam los dos,
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.

No us atavieu, anau així,
que prenc gran ira
si us ataviau i algú prop mi
per sort vos mira.
Nueta us vull, gest graciós,
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.

Plagués a Déu que com io us mane
vós me manàsseu.
Seria ma sort, per si us engane,
que m'ho provàsseu,
que en vida i mort tot só de vós,
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.

dilluns, 16 de maig del 2011

Concurs de barbes

La ciutat noruega de Trondheim va ser amfitriona del Campionat Mundial de Barbes i Bigotis, que va reunir a 161representants de quinze països diferents. El perruquer alemany Elman Weisser va resultar triat portador de la Millor Barba del Món, gràcies a un elaborat disseny d'un alci que portava en ella.
Els jutges de la competència van aclarir que no es tracta d'un circ, no tot gira entorn de la grandària de la barba o el bigoti. També són tinguts en consideració la cura del borrissol, com s'adapta a la cara de la persona, i finalment com llueix.
Els participants tenien l'opció de competir en qualsevol de les 17 categories oficials que formen part del Campionat. Entre elles es destaquen les de bigotis estilo Dalí i Fu Manchu, o estils de barba Garibaldi o Imperial.





diumenge, 13 de març del 2011

Un any inoblidable

L' any passat va ser l'últim any de l'ESO, un any per a recordar, com tots els altres... Va ser un any ple d'emocions, de més coses noves, canvis... de tot un poc. En classe n'erem A pesar de que siguerem molt menys xiques que xics, tots estabem molt units.
No sempre es té sort a l'hora d'escollir les classes però, aquell any va ser tot perfecte. Els companys, els professors... Durant tot el curs, vam poder coneixer-nos més i passar més temps junts, el qual, ens va unir molt més.
Cada any es diferent a l'anterior, i este no anava a ser menus. Ja no hi som tots en la mateixa classe. Uns repeteixen, altres se'n van o els canvien de classe... i ja no es el mateix. Es veritat que tots els anys t'ho passes bé però, mai es el mateix. Aquelles rises, els dinars i sopars que feiem, els viatges que mai oblidarem, i per descomptat, la nostra primera graduació que tant vam estar esperant per acabar l'ESO.

  • País Basc



























  • Graduació 4t























  • Últimes classes del curs













  • Reencontres














Després de tots els moments que hem passat junts, puc dit que mai vos oblidaré. Va ser un gran any al vostre costat però no tot s'acaba ací perquè ens queden més moments per viure junts.

dissabte, 12 de març del 2011

3MSC


Mini


El Mini és un dels meus cotxes preferits, per a alguns no és gran cosa, pero a mi m'encanta. No és ni gran ni excessivament menut, perfecte per aparcar, i també te un toc d'elegancia pel seu model. Aquest cotxe fa molts anys que el van inventar però, els models que trauen ara, ja que són iguals però amb tocs més moderns, m'agraden molt més.





Fa uns quants anys que em vaig fixar amb el Mini, i des d'aquell moment, sempre he sommiat amb tindre un quan tinga l'edat per a conduir. Pot ser no el tinga i em toque conformar-me amb altre qualsevol però, qui sap, mai perdré l'esperança de que algún dia puga conduir un d'aquestos.
En aquesta pàgina podreu encontrar tot sobre el Mini, tant totes les classes que existeixen, com tots els accessoris que es poden ficar.

dissabte, 12 de febrer del 2011

Quintos 2011

Com la majoría de gent tots tenim algún poble, i el meu es Borriol. Com tots els anys, es celebren els Quintos, i aquest ens toca a nossaltres.
Per aquestes fexes tots el quintos quedem per a fer un sopar i després es tira una traca i anem per tot el poble tirant masclets vestits de militars, no sé molt bé per què es fa així, però es una tradició i toca cumplir-la! Es una experiéncia nova i dificil d'oblidar, però sols es el principi de la festa que ens espera aquest estiu!



Handbol

L'handbol és un esport de pilota en el qual s'enfronten dos equips. Cada equip es compon de 14 jugadors, els quals han d'inscriure's en l'acta de partit. De cada equip surten al terreny de joc 7 jugadors (6 jugadors i 1 porter). L'objectiu del joc és aconseguir marcar gol amb la pilota a la mà en la meta de l'equipo rival. L'equip que després del partit, que consta de dues parts de 30 minuts, haja aconseguit més gols resulta guanyador, podent donar-se també l'empat. La durada del partit és de 60 minuts, dividits en 2 períodes de 30 minuts cadascun. El resultat pot ser de victòria per a cadascun dels equips, o empat. En alguns tipus de torneig quan es produeix un empat es va a la pròrroga o torn de penals.
Les seves regles es van estandarditzar en 1926, encara que aquestes havien estat redactades per al joc entre equips d'onze jugadors cadascun i a l'aire lliure. Aquesta modalitat, va arribar a participar en els Jocs Olímpics de Berlín 1936, encara que amb escassa participació. Amb el pas dels anys, l'handbol va començar a practicar-se en pista coberta, la qual cosa va fer que el nombre de jugadors es reduís a set. Aquesta modalitat, va debutar com a esport olímpic en els Jocs Olímpics de Munic 1972.


Regles del joc:

Camp de joc: El terreny de joc és un rectangle de 40 metres de llarg per 20 d'ample, dividit en dues parts en la qual podem trobar un àrea de porteria en cadascuna. La porteria està situada a la zona central de cada línia exterior de porteria. Les porteries estaran fermament fixades al sòl o a les parets que estan darrere d'elles per a major seguretat. Les seves mesures són de 2 m d'alt per 3 m d'ample, pintada a dos colors amb franges de 2 decímetres. L'ample dels pals i el travesser és de 8 centímetres, mesura que coincideix amb l'ample de la línia de gol. Aquesta porteria es troba dins d'un àrea de 6 m quadrats, traçada a partir de dues cambres de cercle, amb centre en cadascun dels pals i ràdio de 6 m, units per una línia paral·lela a la línia de gol.

Totes les línies del terreny formen part de la superfície que delimiten, mesurant les línies de gol 8 cm d'ample entre els pals de la porteria mentre que les altres línies seran de 5 cm.

La línia de cop franc és una línia discontínua; es marca a 3 m per fora de la línia de l'àrea de porteria. Tant els segments de la línia com els espais entre ells mesuraran 15 cm. La línia de 7 metres serà d'1 metre de llarg i estarà pintada directament enfront de la porteria. Serà paral·lela a la línia de gol i se situarà una distància de 7 m d'ella. La línia de limitació del porter (utilitzada solament per a penals) serà de 15 cm de longitud i es traça directament davant de la porteria, se situa a una distància de 4 metres d'ella.

La línia de canvi (un segment de la línia de banda) per a cada equip s'estén des de la línia central a un punt situat a una distància de 4’5 metres d'ella. Aquest punt final de la línia de canvi està delimitat per una línia que és paral·lela a la línia central, estenent-se 15 cm cap a dins de la línia de banda i 15 cm cap a fora d'ella.

Baló

El joc consta d'una pilota de cuir o de material sintètic. S'utilitzen 3 grandàries:

Tipus Categoria Grandària (superfície en cm) Pes (en g)
III Juvenil-Sènior (+16 anys) 58-60 425-475
II Dones majors de 14 anys i
homes entre 12 i 16 anys 54-56 325-375
I Nens de 8 a 12 anys i
nenes de 8 a 14. 50-52 290-330


La grandària i pes de les pilotes per "mini-handbol" (per a nens menors de 8 anys) no es troben fixades en les regles de la IHF. La grandària no oficial de la pilota de mini-handbol és de 48 cm.

A vegades, la pilota està plena de resina. La resina ajuda a agafar la pilota amb una mà i així poder fer trucs més fàcilment sense el risc que la pilota rellisque. Un dels seus inconvenients és que deixa la pilota molt bruta i el sòl queda pegalós.

Sancions

En aquest esport està permès el contacte "de cara" és a dir, pit amb pit, utilitzant les mans amb braços semiflexionats, sense agafar, a fi d'obstruir l'atac de l'equipo rival, però mai aquesta permès les empentes. Aquestes faltes se sancionen amb cop franc, excepte aquelles que són una clara ocasió de gol, que són sancionades amb llançament de 7 metres. A més, en cas de ser falta reiterada o antideportiva també existeixen un altre tipus d'amonestacions, entre les quals podem trobar: amonestació, exclusió i desqualificació.

L'amonestació: sols pot ser mostrada una vegada a cada jugador (sent el màxim 3 per equip) i se li mostrarà quan el jugador mostre una conducta antirreglamentaria, s'excedeixca en el contacte amb el jugador rival o tingue un comportament antideportiu.

La forma correcta d'amonestació és ensenyar la targeta groga perquè la vege el jugador, l'anotador i el públic.

L'exclusió: el jugador exclòs no podrà jugar durant 2 minuts i el seu lloc quedarà lliure fins que torne al terreny de joc. Si un jugador és exclòs 3 vegades en un partit, dóna lloc a la seva desqualificació immediata. L'arbitre l'utulitzarà en cas que fage infraccions de forma reiterada, repetisca el seu comportament antideportiu o quan el jugador no pose la pilota en el sòl quan es xiula una falta en contra del seu equip.

La forma correcta d'excloure és mostar el puny tancat amb el dit índex i cor aixecats.

La desqualificació: el jugador deurà abandonar el terreny de joc per a la resta del partit, jugant el seu equip durant 2 minuts amb un menys i entrant un altre jugador en el seu lloc quan el temps s'hage complert. També pot ser desqualificat un component de la banqueta, ja siga suplent o entrenador cumplintse aquesta amb la sortida d'un jugador de camp. Un jugador és desqualificat quan comet una infracció molt greu contra el rival, la seva actitud antideportiva contínua, acumula 3 exclusions, comet algun tipus d'agressió o entra en el terreny de joc sense haver d'estar en ell.

La desqualificació és mostrada per l'arbitre ensenyant-li la targeta vermella al jugador.

Un nou matís apareix en el reglament, és el de les accions de sabotatge en l'últim minut del partit; encara que s'ha de donar uns condicionants com el resultat igualat, i ha de ser accions que eviten una última possibilitat de gol o que eviten que s'execute un servei o llançament en els últims instants. En aquests casos també se sancionarà amb desqualificació directa.



A més de l'handbol en interior (l'handbol comú), encara hi ha altres dues variants. Una d'elles és l'handbol platja, molt comuna a les zones de costa i una altra d'elles és l'orientat a nens, el mini-handbol.


- L'handbol platja conté grans similituds amb l'handbol tradicional. Participen dos equips de quatre jugadors cadascun, sent un d'ells el porter. Es juga en un camp d'uns 27 per 12 metres, el qual està cobert íntegrament per sorra. Cada partit consta de dos temps de 10 minuts cadascun i el resultat és comptabilitzat independentment, si aconsegueixes guanyar els dos temps, aconsegueixes un 2-0, però en cas de cada equip guanyar un període, el partit es decideix amb el sistema de "un jugador contra el porter". Els cops franc deuen treure's justament en el lloc on es van cometre, havent d'estar els jugadors a 1 metre del llançador. Si un jugador és exclòs, aquest no podrà tornar a entrar fins que el seu equip hagi recuperat la possessió de la pilota, en cas de desqualificació, aquest jugador no podrà tornar a entrar i serà reemplaçat per un altre quan el seu equip torni a recuperar la possessió. Per als canvis, els jugadors de tots dos equips se situaran en l'exterior de la mateixa línia de banda, cadascun en la part corresponent al seu camp, romanent asseguts i podran canviar-se tantes vegades com vulguen.

- El Mini-Handbol es juga entre dos equips de 5 jugadors cadascun, sent un d'ells el porter, encara que el porter deu ser substituït en cada període. A més, en ser est un joc dirigit per a nens, tots ells deuen participar en alguns dels quatre temps. Es juguen quatre temps de 10 minuts cadascun, tenint 6 minuts de descans entre temps i 2 entre períodes (2 temps = 1 període).

Cada trobada es juga sobre una superfície de material sòlid d'uns 20 per 13 metres, a més de ser reduïdes altres distàncies de l'àrea. La porteria deu ser rebaixada fins a 1,60 metres en cas de ser benjamí o a 1,80 si és aleví. Des de línia de meta fins a l'àrea hi ha 5 metres i el punt de penal es trobarà a 6 metres.

La pilota utilitzada pels nens depèn de la seva categoria, 44 cm de diàmetre per a benjamins i 48 per a alevins. En la defensa no podran ser utilitzades les mixtes (defenses independents a un jugador) i no podrà ser utilitzada cap substància en la subjecció de la pilota. El resultat final solament podrà oscil·lar entre 0-0, 0-1, 1-1, 0-2; ja que cada període és independent i se li dóna un punt a l'equip guanyador.

Aquest tipus d'esport no té representacions internacionals, ja que és practicat solament per a l'ensenyament de l'handbol comú entre els xiquets i xiquetes dels diferents clubs.

Brasil

Uns dies enrrere, mentre jo estaba en la meva habitació fent debers i ma mare veient la tele al comedor, va sonar el telèfon. Desde d'alt faig estar escoltant la conversa, i pel que deien, semblava ser que era un familiar nostre, pero no caia amb qui perquè cridaba desde Brasil, i jo no coneixia a ningú d'allí. Al penjar ma mare, va pujar ràpidament per a dirme amb qui estaba parlant. Era la meva tia Carmen, que viu en Brasil desde fa molts anys. Tota contenta, ma mare em contaba tot el que va passar. Fa uns quants anys que s'escribien cartes en Nadal, estiu, cap d'any... per saber com estabem cada familia, però ja feia dos anys que ells no contestaven cap carta de ma mare llavors es pensaba que lis habia passat qualsevol cosa, ja que estan un poc vellets. Per sorpresa, estan tots bé, i ens troben molt a faltar, igual que nossaltres a ells. Després d'haver donat senyals de vida, estem tots molt contents de saber altra vegada sobre ells i també perquè ara podrem anar quan puguem a visitar-los i trobar-nos de nou!
A pesar de que no hi sapiguera res de ma tia Carmen, m'ha fet molt feliç saber d'ella, vore a ma mare tant contenta i també saber que hi tenim casa en Brasil. Ha sigut una gran alegria per a tots i esperem que els hi vage tot bé!

Pilota Valenciana


divendres, 11 de febrer del 2011

Exposició

Com tots els dies que toca classe de valencià, cadascu te que expossar un tema, i avui, m'ha tocat a mi, i he decitit parlar sobre els intercanvis, concretament, dels escolars.

Els intercanvis es poden fer a partir dels 12 o 13 anys fins als 18. Consisteix en anar a viure a una altra casa extrangera durant un temps i després al revés, el company extranger va a la teva casa.

Hi han diversos tipus d' intercanvis. Es pot anar durant l'estiu, els mesos que tu decidisques, durant tot l'any, mentre estàs fent el curs, pots cursar algun trimestre o tot el curs en un altre lloc, o també, intercanvis escolars, que es del que vaig a parlar més específicament.

Com alguns ja sabem, tots els anys, en aquest institut juntament en uns altres més, es fan intercanvis a Chatellerault, França. Normalment, solen apuntarse els alumnes de francés, perquè anant allí es com millor s'aprèn a millorar la llengua, però mentre estiguen interessats i amb ganes de provar coses noves, també pot apuntarse qualsevol alumne, ja que a l'hora d'escollir les families, el nivell de llenguatge no és el més important. Si algú no ha cursat mai francés i decideix anar, s'elegeix a un@ extranger@ que sapiga més espanyol, llavors, no hi ha cap problema.

Durant l'estancia, tots els dies (menys un que anem...) fins les sis de la vesprada més o menys, anem a visitar llocs importants de la ciutat amb el nostre professor del institut i els altres companys, i al arribar a casa, sopem i estem amb la familia. Quan ells venen també es el mateix.

Personalment, aquest any tenim la sort de que els estudiants francesos vindran abans, aixina quan anem nossaltres allí, ja els coneixerem i tindrem menys vergonya.

Programa de l'estancia en Castelló dels estudiants francesos:

Divendres 18.03.2011: Arribada dels francesos a les 20h al IES La Plana. Recepció i distribució entre els corresponents espanyols.
Dissabte 19.03.2011: Estancia amb la familia.
Diumenge 20.03.2011: Estancia amb la familia.
Dilluns 21.03.2011: Reunió a les 8:15h. Visita a Morella, castell i alrededors. Pic-nic en Morella. Vesprada: 15:30h visita al castell de Penyíscola i estancia en la platja. Tornada a Castelló sobre les 20h.
Dimarts 22.03.2011: Reunió a les 8:15h. Visita a Porcelanosa. Mascarell. Pic-nic en La Vall i al riu subterrani. Tornada a Castelló sobre les 17:30h. Recepció a l'Ajuntament a les 17:50h.
Dimecres 23.03.2011: Reunió a les 8:15h. Visita a l'Oceanogràfic de València, pic-nic i al Hemisferi. Estancia en la Ciutat de les Ciències. Arribada al IES La Plana sobre les 20h.
Dijous 24.03.2011: Reunió a les 8.15h, un dia en classe. Dinar amb els corresponents. Vesprada de tendes. A les 21h, després del sopar, eixida a França.


Programa intrcanvi a Châtellerault:

Divendres 8.04.2011: En l'IES La Plana, eixida a les 22h.
Dissabte 9.04.2011: Visita de la ciutat de Burdeos i arribada a Châtellerault a les 18h.
Diumenge 10.04.2011: Estancia amb la familia.
Dilluns 11.04.2011: A les 8h, en l'institut. Visita al castell de Richelieu i de la Ligne Verte. A les 17:30h tornada a l'institut i recibiment oficial en l'Ajuntament. Tordanada amb la familia.
Dimarts 12.04.2011: A les 8h, classe en l'institut amb els corresponents francessos, dinar en l'institut o en les cases.
Dimecres 13.04.2011: Visita a l'antiga batalla de Poitiers i a Futuroscope. Tornada amb els corresponents.
Dijous 14.04.2011: Visita a Saché i dels Troglodites.
Divendres 15.04.2011: A l'institut a les 8h, a les 9h visita del museu del automòbil. Lliure per a les últimes compres. Dinar en una sala de Festes. Per la vesprada a les 13h, eixida a Paris. Visita a Paris, a Notre Dame, pujada al primer pis de la Torre Eiffel, passeig pel riu Sena amb les "Bateaux mouches", i per la nit pernoctar en l'hotel Les trois épis, prop d'Eurodisney.
Dissabte 16.04.2011: Desdejuni a les 8h. Estancia en Eurodisney fins les 20h de la vesprada, on eixirem fins a Espanya.
Diumenge 17.04.2011: Arribada a l'IES La Plana sobre les 14h.


Per últim, cal anyadir que el preu es més economic (uns 340 euros), ja que solen ser més cars, però tot varia del temps que estiguem fora.


Aquest any, de la meva classe sols anem Laura i jo, les úniques que anem a classe de Francés. Després d'explicar-vos tot açò, ara sols falta esperar com anirà l'intercanvi, i al tornar, ja vos informarem com ha anat.



Tecnología

La companyia tecnològica nord-americana Apple desenvolupa una versió mini del seu popular telèfon iPhone per contrarestar l'èxit creixent dels dispositius equipats amb sistema Android de Google, segons informa Bloomberg.
El pla d'Apple passaria pel llançament d'un telèfon iPhone amb la tecnologia de l'iPhone 4 però un terç més menut i que es vendria sense estar associat a cap empresa de telecomunicacions en concret per un preu que rondaria els 200 dòlars.

En l'últim trimestre de 2010, Google es va convertir en líder mundial de telefonia gràcies a l'increment de l'ús del seu sistema operatiu Android entre els fabricants de telèfons mòbils.

Entre octubre i desembre es van comercialitzar 33,3 milions de telèfons amb tecnologia Android a tot el món, una xifra que per primera vegada va ser superior a la registrada per Nokia, fins ara el líder del mercat, que es va quedar en 31 milions d'unitats venudes.

En el creixement de Android va ser molt significatiu en el sector dels "smartphones" o telèfons intel·ligents, on la seva presència es va incrementar un 32,9 per cent durant aquest període, la qual cosa va eclipsar la pujada d'un 16 per cent aconseguida per l'iPhone d'Apple.



divendres, 21 de gener del 2011



La voraç vespa asiàtica ja ha arribat a Espanya. És gran i agressiva, però no amb els humans. Mata a les abelles domèstiques, a les quals decapita amb les seves poderoses mandíbules i les devora. S'ha localitzat al País Basc on ja ha assaltat diversos ruscs.
Recientment, la dona d'un apicultor, va descobrir un vesper, mai vist anteriorment, quan circulava amb el seu cotxe per la carretera N-I. No obstant això, es comenta que porta en l'arbre uns onze mesos, encara que fins ara la seva presència havia quedat oculta entre el fullatge. També s'ha localitzat un niu de similar grandària en un altre arbre, al barri donostiarra d'Herrera.
Aquest vesper era de la vespa asiàtica, la vespa velutina nigritorax, un nou tipus de vespa, una espècie invasora, autòctona de Xina, en el nord de l'Índia i Indonèsia. A la fi de 2004 va arribar a França. Se sospita que en un contenidor de fusta sense tractar amb insecticida que hauria arribat des d'Àsia al port de Bordeus.

El seu aspecte és molt característic. És gran per a les vespes que estem acostumats a veure a Europa. Mesura 30 mil·límetres (unes tres vegades més gran que l'abella de la mel). Té el tórax i l'abdomen negres, excepte per un segment que és groc. Les potes són marrons i grogues. Posseeix un agulló de res menys que sis mil·límetres de longitud. I, a més, no té forma d'ham com el de les abelles. Per tant, ho pot clavar diverses vegades i el verí té una potència superior al de les abelles. Devora a les abelles melíferes arrencant-lis el cap i després destrossa els seus ruscs. Construeixen nius de paper de la grandària d'una pilota en els arbres alts. Dins pot arribar a haver-hi uns 1.500 d'aquesta espècie.

Els apicultors d'Euskadi, principalment els guipuscoans, estan preocupats. Aquesta vespa invasora ha començat ja a colonitzar la comunitat autònoma. A Guipúscoa s'han detectat en els últims tres mesos, més o menys, catorze nius, principalment a les comarques del Bidasoa, Oarsoaldea -Renteria, Lezo, Oiartzun i Passatges, i Donostia, segons va confirmar Julián Urkiola, president de l'Associació d' Apicultors. Cadascun d'ells podria albergar entre 1.500 i 4.000 individus.

Posteriorment, està previst que l'eixam siga disseccionat i analitzat amb la finalitat d'obtenir un major nombre de dades sobre el comportament d'aquesta espècie. Per ara diuen que sols la vespa apis cerana pot amb la vespa velutina nigritorax, asfixiant-la utilitzant la calor, amuntegant-la amb una bola d' abelles per sobre de 45º.