Uns dies enrrere, mentre jo estaba en la meva habitació fent debers i ma mare veient la tele al comedor, va sonar el telèfon. Desde d'alt faig estar escoltant la conversa, i pel que deien, semblava ser que era un familiar nostre, pero no caia amb qui perquè cridaba desde Brasil, i jo no coneixia a ningú d'allí. Al penjar ma mare, va pujar ràpidament per a dirme amb qui estaba parlant. Era la meva tia Carmen, que viu en Brasil desde fa molts anys. Tota contenta, ma mare em contaba tot el que va passar. Fa uns quants anys que s'escribien cartes en Nadal, estiu, cap d'any... per saber com estabem cada familia, però ja feia dos anys que ells no contestaven cap carta de ma mare llavors es pensaba que lis habia passat qualsevol cosa, ja que estan un poc vellets. Per sorpresa, estan tots bé, i ens troben molt a faltar, igual que nossaltres a ells. Després d'haver donat senyals de vida, estem tots molt contents de saber altra vegada sobre ells i també perquè ara podrem anar quan puguem a visitar-los i trobar-nos de nou!
A pesar de que no hi sapiguera res de ma tia Carmen, m'ha fet molt feliç saber d'ella, vore a ma mare tant contenta i també saber que hi tenim casa en Brasil. Ha sigut una gran alegria per a tots i esperem que els hi vage tot bé!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada