Ja fósseu mia!
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.
Tot mon tresor done, i persona,
a vós, garrida;
Puix no us vol mal qui el tot vos dóna,
dau-me la vida;
dau-me-la, doncs, hajau socors,
ànima mia!
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.
Lo jorn sencer tostemps sospir,
podeu ben creure;
i a on vos he vist sovint me gir,
si us poré veure;
i quan no us veig, creixen dolors,
ánima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.
Tota la nit que en vós estic,
he somiat;
i quan record sol, sens abric,
trobe'm burlat.
No em burleu més; durmam los dos,
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.
No us atavieu, anau així,
que prenc gran ira
si us ataviau i algú prop mi
per sort vos mira.
Nueta us vull, gest graciós,
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.
Plagués a Déu que com io us mane
vós me manàsseu.
Seria ma sort, per si us engane,
que m'ho provàsseu,
que en vida i mort tot só de vós,
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada