No ploreu més el temple
que fou enderrocat.
A ponent us esperen
lliures camins de mar.
Arquers del rei, els càntics
ja no s' entornaran
damunt l' alt mur: que siguin
des del record salvats.
Les mirades s' enduien
el cel de la ciutat.
En els ulls, raons fosques
aprenen somnis clars.
Captaires d' un llinatge
de senyors, escampats
pel vent dels mil·lenaris,
venim a Sepharad.
Com estimem la nova
terra de l' aspre pa
que deixa a les velles boques
sempre regust de sang!
Salvador Espriu.
Antologia poètica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada