Quan vaig entrar a l' aula em vaig esgarrifa. No em podia creure el que hi havia escrit a la pissarra: Sí toques el botó roig, tu seràs el següent. No entenia molt bé el significat de la frase, si era per a bé o per a mal.
Aquell dia no hi havia ningú a l' escola, sols alguns professors, però els notava un poc estranys, no tenien els mateixos costums de sempre, no feien res, sols donar voltes per l' escola. Fou un dia del menys normal.
Ja que hi estava jo sola,m' hi vaig ficar a pensar que deuría fer, apretar el botó roig o no. Al cap d' una estona ja ho havi decidit, llavros em vaig arrimar a la pissarra on estave el botó i li vaig donar ben fort.
No vaig notar cap cosa però segons després tot canvià... Aparegué un cercle a la pissarra i em vaig arrimar per a tocar-la, i qua vaig ficar la mà, podía passar a una altra dimensió, no m' ho podia creure. Sense pensar-lo m' hi vaig ficar tota i per molts estrany que paregué... estava e el futurt!
De sobte van aparèixer tots els ed l' escola, tot era altre món, molta tecnología nova, cotxes volant per l' aires, i moltes coses fora del normal en la realitat.
Resultava bastant estrany perquè els demés een cm sempre, tots estaven en classe, cadascú fent la sevua funció, tot pareixía igual.
Després de poder vòreu tot ja li vaig tobar el sentit que tenia aquella frase, ho vaig entendre tot. Als demés els havía passat el mateix que a mí al arribar a classe i van prèmer tots el botó roig, llavors tots passaríem a altre món molt millor.
Sí toques el botó roig, seràs el següent en arribar al futur, i aixi ho vam fer tots: ens vam quedar per sempre perquè no hi havia cap altre botó per poder tornar-hi i tot era meravellós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada