L'orca (Orcinus orca) és un mamífer marí de l'ordre dels cetacis, el de major grandària de la família dels dofins oceànics, coneguda com Delphinidae. Es troben en tots els oceans del món i la majoria dels mars, incloent el mar Vermell i el mar Mediterrani. Són els cetacis més nombrosos i possiblement els segons mamífers amb major extensió en la seva distribució, després dels éssers humans.
Posseïxen marques característiques: llom negre, pit i laterals blancs i un àrea blanca prop de l'ull.
Els mascles solen mesurar entre 6,7 i 8,5 m de llarg,amb un pes mitjà d'entre 3,6 i 5,4 tones. Les femelles són més petites, poden arribar a entre 5,6 i 7,3 m i un pes d'entre 1,6 i 3,8 tones. No obstant això, molts exemplars sobrepassen les seves respectives mitjanes: alguns mascles arriben als 11 metres i les 10 tones, mentre que les femelles més grans arriben als 8,5 metres i les 6 tones. Les criatures, sols nàixer, pesen sobre 180 kg i mesuren 2,4 m de longitud.
La força i forma hidrodinàmica de les orques les converteix en els mamífers marins més ràpids, sovint arribant a velocitats de fins a 56 km/h. L'aleta dorsal d'aquestes balenes permet als investigadors identificar-les individualment. Això es deu al fet que no hi ha dues aletes dorsals exactament iguals, les diferències es basen en la grandària, la forma i les cicatrius. L'aleta dorsal del mascle mesura fins a 2 metres d'altura i és de forma triangular, l'aleta de la femella és de fins a 1,2 metres i de forma corba. Entre els diferents grups d'orques hi ha també diferències en les aletes dorsals: les orques costaneres tenen l'aleta dorsal segons el patró descrit; les orques transeünts tenen aletes dorsals punxegudes; les orques marítimes tenen l'aleta dorsal corba, fins i tot en el cas dels mascles.
Hi ha com a mínim entre tres i cinc "classes" d'orques:
Posseïxen marques característiques: llom negre, pit i laterals blancs i un àrea blanca prop de l'ull.
Els mascles solen mesurar entre 6,7 i 8,5 m de llarg,amb un pes mitjà d'entre 3,6 i 5,4 tones. Les femelles són més petites, poden arribar a entre 5,6 i 7,3 m i un pes d'entre 1,6 i 3,8 tones. No obstant això, molts exemplars sobrepassen les seves respectives mitjanes: alguns mascles arriben als 11 metres i les 10 tones, mentre que les femelles més grans arriben als 8,5 metres i les 6 tones. Les criatures, sols nàixer, pesen sobre 180 kg i mesuren 2,4 m de longitud.
La força i forma hidrodinàmica de les orques les converteix en els mamífers marins més ràpids, sovint arribant a velocitats de fins a 56 km/h. L'aleta dorsal d'aquestes balenes permet als investigadors identificar-les individualment. Això es deu al fet que no hi ha dues aletes dorsals exactament iguals, les diferències es basen en la grandària, la forma i les cicatrius. L'aleta dorsal del mascle mesura fins a 2 metres d'altura i és de forma triangular, l'aleta de la femella és de fins a 1,2 metres i de forma corba. Entre els diferents grups d'orques hi ha també diferències en les aletes dorsals: les orques costaneres tenen l'aleta dorsal segons el patró descrit; les orques transeünts tenen aletes dorsals punxegudes; les orques marítimes tenen l'aleta dorsal corba, fins i tot en el cas dels mascles.
Hi ha com a mínim entre tres i cinc "classes" d'orques:
- Residents: Són el grup vist amb major freqüència degut al fet que són costaneres i no emigren. S'alimenten principalment de peixos (especialment salmó) i en ocasions de calamars. Viuen en manades.
- Transeünts: Són el grup que van donar nom a l'espècie: balena assassina. Aquestes orques no consumeixen pescat, la seva dieta es basa en animals de sang calenta: foques, lleons marins, nutrias, dofins, marsopes, balenes, gavines i altres aus, i en ocasions mamífers terrestres (alcis, cérvols i altres) que troben nedant., Aquestes orques no es desplacen en rajades sinó en grups (no familiars) d'entre 2 i 6 animals, en ocasions viatgen en solitari. S'acosten més a la costa i estan en continu moviment. Poden viatjar des del sud de Alaska fins a la illa de Vancouver en uns deu dies.
- Marítimes: Aquest grup va ser descobert en 1988 quan van ser albirades en aigües obertes. Aquestes orques es desplacen al llarg del mar obert i es creu que s'alimenten de taurons i ratlles, a causa de les cicatrius que tenen en les dents. Altra diferència és que aquestes orques són més petites i es desplacen en grans grups de fins a 60 exemplars.
ola ke ase?
ResponElimina